Xarxes Socials

Imatge Aleatòria

1996-1997---Bruselles-3r-BUP.jpg

Altres Enllaços

epergam
logo sol horitzontal

Us deixem aquí el discurs que va fer un alumne de 2n de batxillerat per l'acte de graduació.

Deixeu que us doni la benvinguda a la cerimònia de graduació de segon de batxillerat. Abans de res, m’agradaria donar les gràcies a totes les persones que han fet possible aquest acte, a qui ha passat el matí i part de la tarda vestint l’escenari, posant cadires, col·locant la catifa; duen setmanes treballant perquè avui tots ens hi sentim còmodes. És bo d’agrair-ho.


La responsabilitat de parlar en un dia com aquest és molt gran: hi ha moltes coses a dir, moltes coses a agrair i molt poc temps. Mentre preparava les paraules que us havia d’adreçar pensava que si els humans tendim a fer ritus d’aquesta mena és, potser, per fer paleses coses que no n’hi ha prou d’entendre-les des de les paraules, si fem teatralitzacions com aquestes és perquè som en un moment de canvi, això és, en el sentit etimològic, vivim un moment de crisi. I quan les crisis arriben, com la que avui ens toca viure, cal que siguem capaços de prendre consciència del nostre propi temps, cal que siguem sabedors que avui sortim d’ aquí per ser llançats al món, cal que siguem prou assenyats com per saber que som el futur de totes les nacions.


Hi ha, tal vegada, dues paraules que ens puguin ser el punt motiu des del qual articular-nos, des del qual aprendre a canviar-nos i a canviar el món. La primera és compromís, esdevenir compromesos amb els nostres ideals, amb les nostres passions, amb els nostres somnis. Cal que estiguem compromesos amb la dignitat de totes les persones de la terra, especialment del que són més propers, compromesos amb la integritat de tots els nostres drets, que ningú no ens pot prendre. Compromís vol dir servar la cultura, la nostra cultura, perquè cap país no és res sense la seva Literatura, sense la seva Pintura, sense la seva Filosofia, sense la Ciència, la nostra Llengua.


No podem caure en la trampa de creure que tot està fet, perquè poques coses estan acabades. Això és el que vol dir compromís, això és el que vol dir ser llançats al món.


La segona paraula és la contemporaneïtat. Ser contemporanis vol dir saber veure les llums i les ombres del món en què vivim, no deixar-nos encegar per les llums del nostre present, de la societat del consum que ens promet la vida a canvi de prendre’ns-la. Ser contemporanis significa caminar amb una llanterna pel bosc de tot allò que ningú no vol dir ni vol veure, explorar les perifèries del pensament i de les ciutats, també del que som nosaltres. Hem d’aprendre a pensar lluny dels pensaments oficials, del cànon, de l’acadèmia; potser així serem capaços de tastar la llibertat.


Avui que és un dia que ens quedarà en el record, per la raó que sigui, també és un bon dia per recordar tots aquells que han lluitat perquè nosaltres siguem aquí; val la pena que guardem un instant per agrair tot el que han fet per nosaltres, que reservem un moment del que queda de dia a aquells que s’han deixat la pell perquè siguem aquí, ja siguin mestres, pares o tots aquells que ens han deixat i ens agrada de pensar que reposen rere els núvols i ens veuen i estimen.


Per acabar, com és tòpic, deixeu que citi al Bard. En un moment clau de l’obra Enric V, es diu:


Nosaltres, pocs.
Nosaltres, uns pocs feliços.
Nosaltres, una colla de germans.


Gràcies

Institut Baix Penedès - Av. Salvador Palau Rabassó, 1 - El Vendrell - CP: 43700 - Telf: 977667082 - Fax: 977667898 - Email: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. - Codi de centre: 43004797